8. Consells del dietista

Ja feia uns dies que anava al psiquiatre i hi havia alguna cosa que m’hi feia tornar cada dues setmanes. Aquell home desconegut, una mica estrany i alhora ben normal, m’escoltava molt activament i deia poques coses, però les poques coses que deia m’interessaven. Em va assegurar que aquest dietista era molt bo, que treballava en la mateixa línia que ell i que m’aconsellava plenament d’anar-lo a veure.

Li vaig fer confiança i vaig agafar hora al dietista.

Hi vaig anar tres vegades i no vaig continuar perquè em costava massa diners.

Tot i així aquells quatre consells que semblaven molt poca cosa, em van ajudar força al començament, durant l’època de desintoxicació, el temps de deshabituació i rehabituació a un altre quotidià. No em va dir coses diferents de les que em deia el meu psiquiatre, però el fet de sentir-les repetides per un altre especialista va fer que calés una mica més en mi. Avui en dia aquells consells que he anat remodelant en funció de la meva experiència s’han convertit en un hàbit que segueixo sense plantejar-me’l cada vegada, simplement ho faig així.

Com qualsevol consell, es pot decidir de seguir-lo o no. Jo vaig decidir de seguir-los. Em semblaven fàcils.

En aquell moment, però, encara no havia après a acceptar els errors sense culpabilitat i per tant el camí se’m va anar allargant més del que hauria pogut ser.

Si algú decideix seguir aquests consells o d’altres consells que puc anar escrivint més endavant, ha de fer-se la promesa a ell mateix que es perdonarà cada vegada que no faci cas als seus propis propòsits. Que es mirarà amb total comprensió i amor cada cop que senti que s’ha tornat a equivocar i que es perdoni des del fons del seu cor. Només d’aquesta manera podrà tornar a provar-ho. Tornar a començar és molt més fàcil del que sembla si aprenem a no jutjar-nos.

Un dels problemes de les hiperfàgiques és que no ens centrem en allò que estem menjant en el present, sinó que estem constantment conspirant en allò que ens menjarem després. I, si no estem o vivim soles, estem també pensant en com posarem en marxa les mil estratègies per dissimular la gran quantitat d’ingesta de la que som capaces. Per això els següents consells ajuden a centrar-se en el present:

1. Menjar assegudes davant d’una taula.
2. No menjar al cotxe, caminant, mentre parles per telèfon...
3. No fer res més mentre menges: ni mirar la televisió, ni escoltar la ràdio, ni llegir el diari ni la composició dels cereals...
4. I sobretot i el més important: gaudir d’allò que estem menjant! Centrar-se en el present i sentir cada una de les sensacions que aquell aliment ens aporta.

Com que no mengem en funció de la fam, sinó de mil altres sensacions, com la tristesa, la frustració, l’alegria, l’estrés, la solitud... som incapaces de preveure quanta fam tenim i la quantitat de menjar que voldrem en un àpat. Tant si estem preveient un àpat o si ens trobem en una de les moltes altres situacions improvisades que no són enteses com un àpat és d’ajuda seguir els consells anteriors o com a mínim els següents:

5. Utilitzar plats petits.
6. No portar a taula la cassola on hi ha més menjar o la caixa de galetes senceres. Omplir-se el plat petit i deixar la cassola lluny. O agafar tres o quatre galetes i deixar el paquet a l’armari.
7. Podem repetir tantes vegades com vulguem. Cal simplement analitzar la gana que tenim després d’haver acabat el primer plat o la primera dosis de menjar.
8. No preveure i portar menjar a sobre durant el dia. Si tenim gana entre àpats ja trobarem la manera d’aconseguir menjar.

Anar a comprar és un moment clau que ens pot ajudar. La compra que fem pel rebost de casa no ha de preveure els moments de gran ingesta. Si el moment de crisi arriba, ja ens espavilarem aconseguir el que calgui. Així doncs aquests són els consells de la compra:

1. Anar a comprar sense fam.
2. No comprar aquells aliments que sabem que ens costarà de menjar només quan tenim fam.
3. No preveure un gran estoc de menjar.
4. Comprar productes de qualitat (perquè ens ho mereixem!)
5. Si és possible no anar a grans superfícies