Ja feia uns dies que anava al psiquiatre i hi havia alguna cosa que m’hi
feia tornar cada dues setmanes. Aquell home desconegut, una mica estrany i
alhora ben normal, m’escoltava molt activament i deia poques coses, però les
poques coses que deia m’interessaven. Em va assegurar que aquest dietista era
molt bo, que treballava en la mateixa línia que ell i que m’aconsellava plenament
d’anar-lo a veure.
Li vaig fer confiança i vaig agafar hora al dietista.
Hi vaig anar tres vegades i no vaig continuar perquè em costava massa
diners.
Tot i així aquells quatre consells que semblaven molt poca cosa, em van
ajudar força al començament, durant l’època de desintoxicació, el temps de
deshabituació i rehabituació a un altre quotidià. No em va dir coses diferents
de les que em deia el meu psiquiatre, però el fet de sentir-les repetides per
un altre especialista va fer que calés una mica més en mi. Avui en dia aquells
consells que he anat remodelant en funció de la meva experiència s’han
convertit en un hàbit que segueixo sense plantejar-me’l cada vegada, simplement
ho faig així.
Com qualsevol consell, es pot decidir de seguir-lo o no. Jo vaig decidir de
seguir-los. Em semblaven fàcils.
En aquell moment, però, encara no havia après a acceptar els errors sense culpabilitat
i per tant el camí se’m va anar allargant més del que hauria pogut ser.
Si algú decideix seguir aquests consells o d’altres consells que puc anar
escrivint més endavant, ha de fer-se la promesa a ell mateix que es perdonarà
cada vegada que no faci cas als seus propis propòsits. Que es mirarà amb total
comprensió i amor cada cop que senti que s’ha tornat a equivocar i que es
perdoni des del fons del seu cor. Només d’aquesta manera podrà tornar a
provar-ho. Tornar a començar és molt més fàcil del que sembla si aprenem a no
jutjar-nos.
Un dels problemes de les hiperfàgiques és que no ens centrem en allò que
estem menjant en el present, sinó que estem constantment conspirant en allò que
ens menjarem després. I, si no estem o vivim soles, estem també pensant en com
posarem en marxa les mil estratègies per dissimular la gran quantitat d’ingesta
de la que som capaces. Per això els següents consells ajuden a centrar-se en el
present:
- Menjar assegudes
davant d’una taula.
- No menjar al cotxe,
caminant, mentre parles per telèfon...
- No fer res més
mentre menges: ni mirar la televisió, ni escoltar la ràdio, ni llegir el
diari ni la composició dels cereals...
- I sobretot i el més
important: gaudir d’allò que estem menjant! Centrar-se en el present i
sentir cada una de les sensacions que aquell aliment ens aporta.
Com que no mengem en funció de la fam, sinó de mil altres sensacions, com
la tristesa, la frustració, l’alegria, l’estrés, la solitud... som incapaces de
preveure quanta fam tenim i la quantitat de menjar que voldrem en un àpat. Tant
si estem preveient un àpat o si ens trobem en una de les moltes altres situacions
improvisades que no són enteses com un àpat és d’ajuda seguir els consells
anteriors o com a mínim els següents:
- Utilitzar plats
petits.
- No portar a taula
la cassola on hi ha més menjar o la caixa de galetes senceres. Omplir-se
el plat petit i deixar la cassola lluny. O agafar tres o quatre galetes i
deixar el paquet a l’armari.
- Podem repetir tantes
vegades com vulguem. Cal simplement analitzar la gana que tenim després d’haver
acabat el primer plat o la primera dosis de menjar.
- No preveure i
portar menjar a sobre durant el dia. Si tenim gana entre àpats ja trobarem
la manera d’aconseguir menjar.
Anar a comprar és un moment clau que ens pot ajudar. La compra que fem pel
rebost de casa no ha de preveure els moments de gran ingesta. Si el moment de
crisi arriba, ja ens espavilarem aconseguir el que calgui. Així doncs aquests són
els consells de la compra:
- Anar a comprar
sense fam.
- No comprar aquells
aliments que sabem que ens costarà de menjar només quan tenim fam.
- No preveure un gran
estoc de menjar.
- Comprar productes
de qualitat (perquè ens ho mereixem!)
- Si és possible no
anar a grans superfícies
M'ha fet riure molt la dietista enganxada al tabac... un autèntic personatge de pel·lícula d'humor negre!
ResponEliminaPerò els consells del dietista que expliques encara m'agraden més... estem tan desconnectats de la nostra pròpia natura que trobar algú que faci ús de raó i sentit comú és una autèntica proesa! Bravo pel dietista!
La veritat és que aquests consells em van ser molt útils en els moments més complicats. Dins del gran caos alimentari, et senties que podies fer alguna cosa. Potser ara m'estic menjant un donut greixós i ple de sucre (que si te n'adones no hi ha cap norma que me'l prohibeixi), però ho faig en un plat petit, asseguda a taula, amb la resta de paquet ben guardadet a l'armari, gaudint del moment... I per tant seguint totes les normes! Bé, no continuo que aquest és el tema d'avui i potser em repetiré una mica.
EliminaPetons ben rodons Sílvia!